Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:

Pel que fa a l'última construcció, després que + verb, aquest verb pot anar tant en indicatiu com en subjuntiu, amb algun petit matís de significat: 

• Si la subordinada té un caràcter hipotètic, es construeix amb subjuntiu. Per exemple: Ens n'anirem després que arribin ells.
• Si fa referència a una situació real (designa fets ja ocorreguts), s'usa generalment l'indicatiu però el subjuntiu també hi és possible (sobretot en llenguatge periodístic). Per exemple: El va anar a veure després que el seu germà li ho va demanar (o ...després que el seu germà li ho demanés).